sábado, 7 de enero de 2017

Contrició


Des de fa ja temps, quan llegeixo alguna de les entrades que en el seu moment vaig escriure aquí, tinc una sensació molt semblant a la que sovint un té quan es veu en fotografia i simplement no es troba com s'esperava.

Aquest antic blog meu que en el seu moment em vaig prendre de forma més o menys seriosa, ara haig de dir que no m'estava agradant. El veig com un aparador en el qual intento passar pel que mai he estat: Una excel·lència de tècnic amb un relat literari atractiu. Vist amb la perspectiva del temps, crec que ben poques vegades arribo al primer, i mai o quasi mai al segon. Trobo que quan algú fa una cosa carregat de pretensions, queda més exposat al ridícul. I en poques paraules, és una mica el que sento que vaig fer.

Vaig voler ser didàctic, precís, original, alegre... Però ara només veig xerrameca, poc rigor, una mica d'esnobisme... En línies generals, poca gràcia i un regust de falsa modèstia que en aquell moment no veia, i que ara em fa bastant angúnia. Per moments sembla que vulgui fer una barreja de comèdia i novel·la detectivesca, fent servir les tecnologies com a pretext. Tot plegat molt ranci; o almenys això em sembla, salvant potser algun dels darrers escrits.

Així doncs, he decidit fer un favor al domini públic i eliminar gran part de tota aquesta morralla. Faig una còpia privada, que guardaré com a record de part de la meva activitat en aquell moment, i retallo continguts.

Deixo la part de la que no renego del tot. Mentre vaig estar-hi posat, vaig aprendre molt. I de tant en tant encara consulto el que vaig escriure quan haig de fer alguna cosa que sé que hi surt però que no recordo amb detall. És per això que mantindré allò que em sembli una mica més útil o destacable, i amb una mica de temps potser reescric alguns fragments dels posts que he decidit salvar.

En aquell moment segurament m'hauria dolgut; però sincerament, algú m'hagués hagut d'advertir que el meu estil blogaire era ben justet. Tant se val, ja m'ho dic ara jo mateix.